Tornada i inauguració

Dimarts passat, la meva darrera nit a Londres va nevar. És un esdeveniment força estrany perquè a aquesta ciutat no neva gaire i quan ho fa és sempre ben entrat l’hivern. L’endemà vaig tenir molts problemes per treure el gel del parabrisa. Era l’únic dia de tot el curs on em calia el cotxe per anar a treballar. Ahir al tornar, l’ambient hivernal s’havia esvaït completament. A Gatwick plovisquejava lleugerament. Després de l’estada a Praga, les ganes de tornar-hi eren mínimes. Avui ha vingut la ministra d’educació a fer la inauguració oficial del curs. Demà el seu discurs em serà útil per explicar als alumnes la diferència entre coneixement i opinió en un sentit platònic. A l’Institut ha tingut lloc també una roda de premsa. Inevitablement hi ha hagut pregunta per la ciutadania, cosa que segurament mostra que ni als periodistes especialitzats a l’educació estan interessats per l’educació. Podria il·lustrar el blog amb una foto de la Sra. Mercedes Cabrera Calvo-Sotelo (quan tens un cognom com el segon sembla un destí natural ser ministre) però que com cap ministre ha decorat mai aquest lloc prefereixo mantenir la tradició i il·lustrar-ho amb una imatge de Potemkin, el qual podria ser el sant patró de molta gent a hores d’ara si no fos, perquè no era pas cap sant.