10/01/2008

Victòria Camps

“A l’educació, no li calen funcionaris” aquest era el titulat publicar per l’ “independent” diari Avui de l’entrevista amb Victòria Camps. Les crítiques al funcionari són habituals, requerides per la situació i fins i tot poden tenir un punt de raó o de plausibilitat quan són formulades per gent aliena a les institucions públiques. No és però aquest el cas de la Sra. Camps que jo recordi, funcionaria de tota la vida. Si hom ho pensa més tranquil·lament, la diferència entre els funcionaris criticats i els funcionaris com la Sra. Camps, és que els primers han accedit a la funció pública mitjançant mecanismes, en algunes ocasions discutibles, però sempre transparents, cosa que no es pot dir en cap cas dels mecanismes de selecció del professorat universitari. Potser per això, la gent a la línia de Victòria Camp són tan aferrissats defensors de l’autonomia del centre, que és una de les aportacions fonamentals de la nova llei. L’entrevista en ella mateixa no era gaire interessant, com tampoc ho és res del que la senyora Camps ha publicat en els darrers trenta anys, però és interessant com a testimoni d’allò que podríem anomenar lluita generacional. Al capdavall, la generació de la professora Camps tingué com una de les seves fites principals, la funcionarització dels PNN, fita plenament assolida i que tingué conseqüències de les que la Universitat no s’ha recuperat mai. La mateixa generació que ara defensa una llei,la qual deixarà en situació de treballadors precaris i inestables les generacions que en un futur s’incorporaran a la docència, si queda en el país gent amb humor per fer aquesta feina.

Etiquetes de comentaris: ,

3 Comments:

Blogger lola said...

Chapeau!

Lola

6:11 a. m.  
Blogger Cristina said...

Al Regne Unit el professorat està en un estat més que precari que a Espanya gràcies a aquesta idea que defensa la senyora Camps.

Precisament per això, no significa que ho facin especialment millor, sino que van més estressats, enfeinats i no rendeixen el que haurien. És una de les feines que més es deixen i que menys gent vol fer. Sí, hi ha més mobilitat laboral, però moltes menys ganes i més angoixa a l'hora de treballar. Per no mencionar el sous que són com una broma pesada.

Mira a què ens ha dut tan de "liberalisme", a bombolles, avarícia i finalment a una crisi que ja veurem com en sortirem.

En el fons no deixem de ser animals, i depredadors. La intel.ligència no ha ajudat.

11:12 a. m.  
Blogger Ramon said...

La senyora aquesta té un morro que no hi cap a la pantalla. El més trist és que en llocs de responsabilitat hi ha molta gent com aquesta (alguns, potser, fan més la viu-viu i no tenen tanta barra de pontificar a tort i dret). Sembla que per ocupar certs llocs cal tenir un perfil tètric.

En qualsevol cas, crec que cal matisar molt les tipologies de funcionariat, especialment ara a ensenyament que hi ha barra lliure.

7:13 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home