Escola Japonesa

Dissabte passat visito l’escola japonesa on es fa un dia de portes obertes. Està situada a Acton un suburbi londinenc dins d’un carrer tranquil i plaent. L’organització és perfecta, tots els actes funcionen com un rellotge, ajustant-se al temps previst. Molta col·laboració i implicació del personal. La cortesia de l’equip directiu pels visitants resulta exquisida, amable, però no aclaparadora. Constato tres coses que em fan pensar: primera, malgrat la fama de Japó como país paradigma de la revolució tecnològica, a les aules de tecnologia hi ha més aviat poca. Cada tres o quatre aules un televisor i un DVD, d’ordinadors ni un. Suposo que deu haver un aula d’informàtica però no sabérem trobar-la. Em sento reafirmat quan penso en el que vaig escriure fa sis anys sobre el mite de la màquina sabia. Si hi ha a cada aula una bona provisió d’escombres i fregalls, atès que l’espai és prou gran (una antiga escola de les construïdes al XIX, amb 2 nous pavellons) imagino que no és per estalviar-se magatzems sinó per implicar els alumnes des de petits a la neteja de l’escola (un problema crònic a tots els llocs on he treballat des de sempre). Finalment, el protagonisme absolut dels alumnes a la festa. Només el director va gosar parlar dos minuts. La resta del festival de gairebé sis hores es va desenvolupar sense la presència de cap adult. Evidentment no vaig entendre un borrall de res de les obres, però vaig quedar molt impressionant pel grup de tambors.