Eurocopa

Em demana el meu germà com s’ha viscut en aquest país el desenvolupament de l’Eurocopa i el seu desenllaç. En primer lloc amb molta satisfacció per part de la comunitat espanyola a Londres que és nombrosa, com moltes altres ho són, a aquesta ciutat. En el cas del grup que més conec, els descendents d’espanyols, l’absència d’Anglaterra feia més fàcil prendre partit que altres ocasions quan els més joves es troben escindits entre lleialtats rivals. De fet, hi ha va haver soroll i gresca a diversos llocs de la ciutat, alguns importants com Trafalgar, la nit del diumenge. Potser diria que van fer més soroll que els italians quan van guanyar el mundial fa dos anys però la memòria em pot fer figa. Pel que fa als nadius potser el fet més significatiu es donà l’endemà del partit quan tots els principals diaris van coincidir a la foto de la seva portada, mostrant l’autor de l’únic gol, l’actual davanter del Liverpool, Fernando Torres (un gol que crec que no hagués marcat possiblement si hagués seguit jugant a Espanya on molt rarament els davanters segueixen la pilota després que han calculat que el defensa arriba primer). El fet que una part important de l’equip espanyol jugui a equips importants de la primer league certament és important pel públic anglès. Més enllà d’aquest fet però als pubs, on vaig veure els quarts i la semifinal, l’equip queia més aviat simpàtic per les mateixes raons, el futbol jugat era excel·lent, que eren simpàtics els holandesos als anys 70 fins i tot als que no tenim vincles de cap mena amb aquest país. (recordo haver llegit en un article d’exaltació cruiffista que els catalans s’assemblen molt als holandesos, però em sembla que no val la pena debatre gaire aquest punt). En tot cas hi ha després del diumenge una mala notícia pels anglesos, la seva selecció ja té un indiscutible primer lloc en la llista de seleccions fracassades que fins ara compartia amb Espanya. I em sembla que ho tindran per un temps perquè no s’albira una generació de futbolistes prou competitiva.