segona naturalesa

El moment més lúcid de la primera meditació és sense cap mena de dubte el paràgraf on es comença a parlar del geni maligne. “Sed nondum sufficit .....”. És també l’àmbit on la coincidència amb Hume és més clara. Allò que es copsa en el moment especial i singular que consisteix la meditació és la consciència d’un problema completament present i condicionant de totes les nostres accions. La presència de la pseudo-naturalitat com fre de la capacitat de la reflexió crítica, com invitació al conformisme, a la mandra ...