Aniversari

És molt difícil confessar-se d’esquerres en un temps i un país on els referents del que hom pot suposar ser aquesta concepció política són gents com Zapatero, Montilla, Puigcercos, Carod, Saura o Imma Mayol, si pensem en aquest noms no hi ha lloc per l’orgull sinó una sensació de vergonya immensa. Malauradament no és només una qüestió de l’actualitat més puntual, comptat i debatut, la història de l’esquerra al segle XX no és gaire lluïda. Hi ha tanmateix, algunes excepcions, en aquest mateix blog he parlat d’una d’elles: George Orwell, l’esquerranisme del qual estava basat a la noció de “common decency” que al mateix temps constituïa un límit que cap raonament des de la puresa ideològica no podia transgredir. Vaig llegir Orwell per primera vegada quan tenia 13 anys en una traducció castellana d’ Animal farm. En aquell moment si bé no va trencar la meva fe a un endemà revolucionari si que va posar les llavors del dubte, la lectura de 1984 va continuar aquesta tasca, però sobretot un moment decisiu fou la meva lectura de l’ Hommage to Catalonia, a la seva versió catalana. Quasi trenta anys després de la seva lectura és un llibre que immediatament ve a la meva ment quan algú em parla dels meus llibres preferits. Evidentment mentre llegia Orwell i feia BUP a les aules del Milà, era del tot aliè al fet que acabaria vivint en una ciutat tan lligada a la vida d’aquest autor. Molt menys que l’atzar em faria anar a treballar al carrer on ell visqué els darrers anys de la seva, curta, vida, cosa que sento com la creació d’un, altre, cert vincle. Avui 25 de juny de 2008 seria el 105é aniversari de George Orwell