problemes educatius a Gran Bretanya

La BBC ahir informava sobre l’estat de l’educació britànica i com passa sovint en aquests casos les notícies tornaven a ser ben pessimistes: malgrat l’augment de la inversió desenvolupada pels governs de Blair i Brown els resultats fa molts anys que no milloren i la quarta part dels nens que acaben el període d’escolarització obligatòria són analfabets funcionals. El resultat em va cridar l’atenció perquè durant tots els anys de govern de Convergència els defensors de la reforma educativa atribuïen tota la successió de catàstrofes a la manca d’inversió, generant així un dogma del tot inqüestionable. En tot cas això no és nou perquè l’informe PISA ja havia mostrat que la correlació no existeix. Com cada cop és més habitual subtilment s’apuntava com a causa de l’estancament, la immigració. Els immigrants a tot arreu estan exercint la funció de bec expiatori, però probablement també aquí hi ha molt a discutir. Durant mols períodes l’escola dels Estats Units, per exemple, ha funcionat raonablement bé, malgrat tenir una composició social i ètnica molt complexa i no poder gaudir dels avançaments de les ciències de l’educació dels darrers 40 anys. Una mirada al que passa a les aules és més reveladora. El testimoni de la Cristina sobre allò que s’esdevé a les aules d’infantil, ella hi treballa a un col·legi del barri és molt clar. La concepció anglesa és malaltissament burocràtica, i els temps emprat en omplir paperassa pràcticament impedeix donar classe. D’altra banda, com a Catalunya, el sistema britànic és igualitari. És a dir, evita per exemple ensenyar els nens a llegir mentre tot el grup no sigui capaç de fer-ho, cosa que significa potser esperar dos anys, fent diversos entreteniments fins que el moment oportú arribi (i mai no acaba d’arribar bé). Jo, personalment, no tinc consciència que haver après a llegir als quatre anys em causés masses traumes irreparables, pel contrari, era una pràctica que no feia nosa en aquella època en que les hores eren tan llargues. De fet, una de les curiositats és que hi ha un bon nombre de nens que no escriuen anglès però si escriuen àrab après a l’escola islàmica on van, només, els dissabtes al matí.