The death of Mr. Lazarescu

El cinema romanès, del tot desconegut per mi fins fa uns mesos, és definitivament un fenomen a seguir. Fa pocs mesos parlàvem d’una pel·lícula d’aquest país, quatre mesos, tres setmanes i dos dies, que estava gaudint d’un bon èxit de públic i crítica als cines de Londres. Això em va motivar a buscar un altre pel·lícula d’aquelles contrades, the death of Mr. Lazarescu, dirigida per Cristi Puiu que obtingué el premi un certain regard del festival de Cannes. La història és ben senzilla, un home gran, solitari i bevedor comença a sentir-se malament, l’ajut dels seus veïns és insuficient i té que ser traslladat en una ambulància. A partir d’aquí comença un periple per diferents hospitals de Bucarest en una nit marcada per una accident d’autobús i la consegüent saturació d’aquests serveis. Durant el viatge veurem l’estat de mr. Lazarescu deteriorar-se i apropar-se al desenllaç anticipat pel títol de la pel·lícula. La pel·lícula sorprèn pel seu rigor narratiu i alhora la seva lleugeresa, cosa que ja varem comentar de la pel·lícula anterior. És una sàtira evident contra una concepció industrial i massiva de la medicina. És també i aquest és el seu millor punt, profundament humana. Lazarescu és un vell no gaire simpàtic, alcohòlic que d’alguna manera s’ha buscat la seva situació, com quasi tots els doctors que trobarà li recordaran, però això no vol dir en absolut que es mereixi. el seu calvari Els metges que apareixen tampoc són gaire simpàtics, malhumorats, superbs, sovint massa cínics, però difícilment se’ls pot considerar culpables de res. La camara de Puiu és prou objectiva com per mostrar que són també gents a les que s’exigeix viure situacions d’extrema tensió de manera quotidiana; un exercici permanent i agonístic d’autodefensa; finalment impotent enfront d’un sistema pervers que ha perdut del tot de vista quins són els seus objectius