Shakespeare vist per Hume

Molt sovint en parlo amb admiració de les obres de Shakespeare que veig aquí a Londres. Per compensar, avui recolliré un judici advers sobre l’autor de Juli Cèsar amb una significació històrica que em sembla important. És el balanç sobre la seva figura que Hume fa a la seva història d’Anglaterra. Tradueixo de l’original anglès (pel que sé no hi ha versió catalana d’aquest llibre)

Si considerem Shakespeare com un home, nascut en una època primitiva i educat de la manera més basta possible, sense instrucció, ni del món ni dels llibres, podem jutjar-ho com un prodigi; si el representem com un poeta, capaç de fornir un espectacle adequat per a una audiència refinada i intel·ligent, no podem mantenir els elogis. Malauradament a les seves composicions hi ha moltes irregularitats i fins i tot absurditats que sovint desdibuixen les escenes animades i plenes de sentiments que es barregen amb elles i al mateix temps potser admirem més totes aquestes belleses, pel fet d’estar rodejades d’una aital deformitat. Sovint encerta amb una sorprenent peculiaritat del sentiment en els caràcters individuals, fruit possiblement de la inspiració, però no pot mantenir gaire temps una línia raonable. Hi ha moltes expressions plenes de nervi i pintoresques, així com descripcions, però és debades recercar puresa o simplicitat a la dicció. La seva total ignorància de tot art i comportament teatral, és un defecte material, però que com que afecta més a l’espectador que al lector, pot ser més fàcilment perdonat que la manca de gust que sovint domina les seves produccions i que només esporàdicament deixa pas a la irradiació del seu geni. Certament va posseir un geni gran i fèrtil, tant dotat per la comèdia com per la tragèdia, però hauria de ser citat com a prova de fins a quin punt es perillós recolzar-se tan sols a aquests avantatges per assolir l’excel·lència a les belles arts. Fins i tot resta la sospita de si el seu geni no fou sobrevalorat per la mateixa raó que de vegades algunes cossos és presenten com més grans del que són a causa de les seves desproporcions i malformacions. Morí el 1616 a l’edat de 53 anys.