From Russia

·

L’exposició més important d’aquest curs a Londres és la que està tenint lloc a la Royal Academy fins el proper 18 d’abril, intitulada simplement From Russia. El seu objectiu l’exploració de la interrelació entre l’art rus i l’art francès a finals del segle XIX i començaments dels XX. El material consisteix a l’aportació de quatre grans museus russos: l’estatal de San Petersburg, la galeria Tretakyov de Moscú, el museu Pushkin de belles arts d’aquesta ciutat i finalment l’hermitage. L’exposició comença envoltada d’una certa polèmica, perquè el govern rus no ho veia del tot clar. No tan sols per la tibantor que el cas Livtinenko ha provocat entre el govern britànic i el rus, sinó pel fet que era possible una reclamació dels hereters dels propietaris originals de les obres d’art exposades. Sembla que finalment el govern britànic oferí garanties en aquest sentit i l’exposició es va poder dur a terme. El resultat és aclaparador no només per la excel·lència d’allò que els nobles russos de finals del segle XIX van comprar a França, sinó per la qualitat de molts pintors russos de la primera part del segle que no coneixia. Molts van morir molt joves després de la revolució. La sales segona i tercera són aquelles en les que s’exposa el material provinent de Paris que anava a tenir una influència decisiva a l’art rus posterior. A la sala segona hi ha un Pissarro molt bonic representant la parisenca Avinguda de l’opera, dues versions de la Muntanya de Santa Victòria de Cezanne, una impressionant naturalesa aquàtica de Monet i un Renoir especialment evocador que reflecteix el jardí del Moulin de la Galette. La següent sala és encara més espectacular. Domina l’exposició una versió de la dansa de Matisse, el quadre que ha servit per anunciar l’exposició, així com la seva harmonia en vermell, quadres de Picasso, Rousseau, Van gogh, però sobretot una sèrie de quadres de Gauguin que són els més interessants que he vist mai d’aquest autor. A les sales següents s’exposa fonamentalment pintura russa. Hi ha mostres de treballs de pintors que tingueren fama i reconeixement a Occident, com Chagall (representat per dues molt bones pintures, la promenade i the red jew), Kandinsky (de qui s’exposa la seva famosa ComposicióVII, tot i que jo em vaig sentir molt més atret per un petit oli anomenat hivern) o Malevich, del qual s’ofereixen diverses composicions geomètriques. Al costat d’aquests autors ben populars s’oferiren mostres del cubo-futurisme, del neo-primitivisme i de l’abstracció, fetes per autors com Mashkov , Larionov, Konchalovsky, Boris Grigoriev (autor d’un impactant retrat del director teatral Meyerhold) i un grup de pintures com Exter, Rozanova, Popova o Udaltsova, quasi tot els treballs d’aquestes pintores es troben aplegats a la sala dedicada al cubo-futurisme, que potser fou en conjunt la més impactant de l’exposició. En definitiva, una experiència que no hauria de perdre’s ningú que tingui la possibilitat de fer cap a Londres properament.