Dia d'eleccions

Avui és dia d’eleccions. Ahir The Guardian un dels diaris més difosos al Regne Unit dedicà el seu editorial a les eleccions espanyoles. El títol era revelador, una competició poc convincent, el contingut de l’article expressava encara de manera més contundent aquesta opinió: The debate only seemed to confim the impression that second-rate politicians are in charge of a country with first-rate multinationals. Potser és pot dir més fort, però no més clar. L’autor del titular tampoc té una opinió millor dels polítics catalans, tot comentant la possibilitat d’un govern de Zapatero recolzat pels partits regionals bascos o catalans diu d’aquesta possibilitat que This will not encourage a bolder second term; nor will it create the quality of political leadership that Spain deserves. Sobta potser una mica que des de lluny es correspongui l’editorial del diari amb les obsessions dels que pensen que una millora de la situació política passa per retallar les possibilitats d’intervenció dels partits nacionalistes a la política nacional (dono per suposat que està raonant a priori, de fet, considerant l’acció efectiva d’aquests, el raonament ha de veure’s com del tot encertat). Però això confirma quelcom que ja he comentat diverses vegades a aquest dietari. A l’Europa actual definir-se com a nacionalista es situar-se dins de l’esfera d’allò políticament incorrecte, és a dir, no t’ajuda a fer amics.