karen buck

Fa uns dies vaig rebre un informe de Karen Buck, la meva representant al parlament de Westminster, tal i com ella mateixa es presenta al informe. Pertany al partit laborista i de fet el prospecte barreja la comunicació del seu treball personal i algunes de les realitzacions del partit al barri, com un nou centre de salut i dues noves acadèmies, una de les quals ja havia vist en passar amb el 36 i que arquitectònicament em va semblar força reeixida. Les qüestions de les que la senyora Buck s’ha ocupat preferentment són la reducció de la criminalitat, un problema prou contingut però sempre latent en una aglomeració humana d’aquestes dimensions, i la potenciació del reciclatge, una activitat en la qual Londres està més aviat endarrerida. També ha visitat Orient Mitjà i s’ha ocupat de la qüestió de la vivenda. La xifra potser més significativa és que ha atès personalment, segons diu, més de 4500 dels seus electors durant l’any 2007, una cosa així com una dotzena diària i segurament un bon percentatge de la gent que viu a la circumscripció de Regent’s Park i Kensington nord . No negaré que evidentment hi ha una bona part d’aparença i publicitat però el cert és que l’informe es clou amb les diverses maneres d’entrar en contacte amb la diputada i que com a mínim jo recordo haver estar convocat a una reunió a una església propera un dissabte al matí de fa uns mesos. Tampoc cauré a la demagògia de dir que tots els nostres diputats a les Cortes o el Parlament són uns ganduls. Pel contrari acceptaré que com diu Anasagastegui al seu bloc, hi ha un munt que penquen de valent. El fet cert és però que aquest treball no arriba a l’elector i, allò que és més greu, que l’opinió de l’elector sobre aquest treball fet, o deixat de fer, en realitat no té cap mena d’importància. El sistema britànic no és perfecte i certament pot tendir a prioritzar interessos particulars per sobre dels generals. Tanmateix la diferència entre aquest sistema i el nostre és significativa i és al capdavall la diferència entre oligocràcia i una figura més semblant a la democràcia.