Temps

L’any 2022 faré seixanta anys. Em sembla una data brutal i remotament llunyana. L’any 1980 vaig deixar l’institut per anar a la Universitat. És un temps proper que en molts aspectes segueix essent viu, poderós fins confrondre’s amb un present del que és l’arrel, tot i que per exemple, quan en faig una referència a classe pels meus alumnes sigui indistingible de l’edat mitjana. No tinc estratègies per fer-los sortir del seu error. Sé però que l’evidència aritmètica aquí no té res de certa i que si el temps ha de ser alguna cosa, només pot ser una il·lusió.