12/03/2007

Pòster bèl·lics

El Imperial War Museum ofereix des del mes passat una exposició de pòsters bèl·lics. Dissabte varem estar badant una estona. L’exposició era interessant des de molts punts de vista. De fet, fora dels més típics del mon anglosaxó i dels produïts amb motiu de la guerra civil, la major part m’eren del tot desconeguts. El ventall era molt ample, començava amb la primera guerra mundial, seguia amb els conflictes d’entreguerres, després amb la segona guerra mundial i acabava amb els pòsters fets pels pacifistes antinuclears dels vuitanta i els fets contra la guerra d’Irak. En aquesta trajectòria el pòster ha canviat de bàndol en un cert sentit. Mentre que fins al 1945 la seva elaboració i distribució era un afer eminentment governamental, després han estat grups d’oposició els que l’han utilitzat, en part per l’abaratiment i disponibilitat de les arts gràfiques i també perquè el poder ha pogut disposar de mitjans molt més contundents. Potser la part més interessant és la corresponent a la primera guerra mundial on és sorprenent el contrast entre els pòsters anglosaxons, dissenyats seguint el que començava a ser el llenguatge propi de la publicitat, i els pòsters alemanys i austríacs clarament arrelats a la tradició modernista, amb un caràcter un punt elitista, sense concessions a l’utilitarisme o al populisme. No hi havia però cap part mancada d’interès, en molts cassos artístic, l’aportació de l’avantguarda soviètica es fa palesa en alguns dels primers pòsters propagandistes de la revolució abans que Stalin decidís apostar pel realisme socialista, o històric. En aquest sentit eren interessant el testimoni gràfic d’experiències històriques oblidades com la fracassada revolució comunista hongaresa, gràcies al qual Hollywood va tenir un actor carismàtic per fer de comte Dràcula, o la deliberadament oblidada experiència històrica de la França de Vichy. Especialment interessant era la propaganda dels nazis o dels governs filonazis que es presentaven a ells mateixos com els defensors de l’europeïtat. Sense fer pàtria però és obvi que un dels pòsters més assolits des de tots els punts de vista té un autor català, Català i Roca. Em refereixo al famós pòster on un peu calçat amb una espardenya aixafa una creu gamada. Un missatge deliberadament simbòlic i malaurada i involuntàriament literal.

Etiquetes de comentaris: