Dies de fracàs

Fora d’aquest dietari fa molts de temps que he deixat qualsevol projecte d’escriptura. No especialment per manca d’idees. Pensar en llibres que podria escriure és una de les coses que més em distreu. Molt més que no pas escriure’n. El cas però és que des del començament del curs passat vaig imposar-me una treva per centrar-me en una qüestió de caràcter més pràctic. Fer els passos endavant que calguin per treure’m el Proficiency i donar un xic de versemblança a les afirmacions dels amics i coneguts que després de tres anys vivint a Londres ja dec dominar del tot l’anglès. Ara, però ,no puc més, plego. No em veig capaç de seguir amb això. No faré l’examen i m’acontentaré amb anar fent amb el que sé com fins ara. La dificultat intel·lectual que se’m planteja és quina ha estat la causa d’aquest fracàs. Si un afebliment, provocat per l’edat, de les meves capacitats intel·lectuals o una anèmia de la voluntat. Allò més probable és una conjunció de les dues causes. On verra bien! També he plegat dels curs de guió. Després de dos mesos mai no he acabat de trobar-me. No és només el problema ja expressat en aquest bloc de les meves limitacions per inventar-me una història. El nostre professor va organitzar el curs com un taller de treball i el cas és que trobo horribles tots els esborranys que hem anat llegint. Estem a un punt de la història on la humanitat ja no pot carregar amb el pes de tanta creativitat. No tinc prou anglès com poder expressar una opinió mitjanament sincera sobre el que em semblen aquestes històries sense perdre l’aparença cortès que és fonamental no perdre mai. Tot plegat aviat espero poder tenir molt més temps i mentrestant tenir també alguna idea de que fer amb ell.