Brown i Capello

Ahir les dues notícies en portada de The Sun informaven d’un altre dia negre pel Regne Unit. D’una banda el fitxatge com a entrenador de l’equip nacional de F. Capello. L’altra dia parlàvem de Sleuth que és un bon testimoni per mostrar allò que un cert i abundant tipus d’anglès pot pensar d’un italià ( d’un europeu en general). Ara un dels elements de cohesió identitària del país ha de ser lliurat a un italià perquè el fet és que a Anglaterra no hi ha cap entrenador anglès de primera línia. L’exigència mínima per Capello és guanyar el mundial, una pretensió potser arrauxada si considerem que el fet cert és que l’actual equip no ha estat capaç de classificar-se per l’Eurocopa. La segona notícia estava donada en primera persona del plural, “no ens rendirem” i feia referència a la firma per Gordon Brown del tractat de Lisboa. La tesis de The Sun és que Brown no ha fet el referèndum promès i que el Regne Unit ha tornat a embolicar-se en aquest lloc, la unió europea, d’on hauria de sortir ben ràpidament. Els sentiments aniteuropeus tenen un camp de conreu a l’ambigüitat amb la que els polítics tracten tot allò referent a la Unió Europea. Mentre tant la vida quotidiana continua. Ahir al vespre era impressionant els dispositius policials i de seguretat que hi havia al carrer a una hora tardana com les onze. No era per que s’esperessin manifestacions en contra de Capello o Gordon Brown, simplement el motiu és que ahir era la nit de l’any que es fan més festes d’empreses, és a dir on es beu més i a partir d’aquí pot passar de tot.