Kenya

Una de les coses que més m’agrada del Regne Unit és la seva obertura al món, la possibilitat de rebre informació de contrades ben allunyades. En aquest sentit, és molt recomanable el programa Dispatches de Channel four. L’últim que he vist era extraordinari. El tema era la vida a Àfrica, en concret a un dels països que en principi no estan pitjor, Kenya. El programa mostrava el significat del terme corrupció en aquell país i com aquesta és la principal càrrega que han de suportar els sectors més desfavorits. Veient-lo s’entén molt bé la impossibilitat de viure a Kenya. No hi ha servei que funcioni sinó és mitjançant el suborn, des de ser visitat per un metge fins a rebre una carta del carter. En un naufragi difícilment concebible de tota moralitat pública, el més insignificant càrrec és vist com una font de poder i benefici. Evidentment les arrels s’estenen fins als llocs més alts de l’estat, però potser sobta més en els petits funcionaris que practiquen l’explotació de l’home per l’home amb una radicalitat que els burgesos de l’època de Marx rarament van assolir. A Àfrica hi hagut països socialistes, la majoria, i d’altres més occidentalitzats. Però no crec que la catàstrofe africana ens informi tant de l’excel·lència de les ideologies rivals, sinó de la insuficiència que qualsevol programa ideològic en una situació on no hi ha consens sobre uns principis mínims de moralitat pública. La conclusió del programa era un petita bufetada per l’establishment britànic. No té sentit parlar i no s’assolirà mai l’objectiu de fer la pobresa, història, fins que no s’hagi fet de la corrupció, història.