11/26/2007

Avaluació

Llegeixo als diaris les notícies referents a la nova llei d’educació que segons els conseller Maragall serà una llei del país, cosa que fa pensar que el parlament de tant en tant promulga lleis per a d’altres països. Un punt fonamental de la nova llei és la insistència a l’avaluació. Teòricament està molt bé i per principi ningú no pot negar-se a l’avaluació dels docents com a la dels membres de qualsevol professió. Tanmateix, la qüestió tampoc és arribar i moldre. D’entrada sembla que aquesta avaluació no la faran els membres de l’actual cos d’inspectors sinó uns individus designats per a fer aquesta tasca, cosa que evidentment fa plantejar-nos la pregunta de per a què serveix el cos d’inspectors. A hores d’ara i a Catalunya, l’accés a la inspecció ha estat més obscur, al temps del franquisme hi havia oposicions però la democràcia va optar per la designació directa, però potser pel Departament encara no estan prou controlats. En tot cas, el cor del problema rau precisament aquí, ara per ara, tenint tan poc clar per a què serveix el nostre sistema educatiu i com a resultat de la campanya ideològica que des de fa anys fan els pedagogs, els consellers dels tirans del present, una avaluació en termes professionals, deslligada de tota pretensió de classificació ideológico-moral, és pràcticament una utopia. Això sense tenir en compte que la rendibilitat d’una bona part del treball que es fa a les aules no es deixa veure ni a curt ni tan sols a mig termini, però aquesta consideració és una mica rara, pròpia dels que encara aspirem a ensenyar alguna cosa.

Etiquetes de comentaris: ,

2 Comments:

Blogger lola said...

Doncs, estava fent un post sobre el mateix, arran d'haver vist ahir (sort que t'ho devies estalviar; un espectacle sagnant) un Àgora, on el representant del Conselleiro i l'assessor pedagògic (m'agradava molt més Robert Duval, francament) de sempre van fer callar, amb maneres "matonistes" i amb cara de pocs amics, la representant d'Ustec: "I tant, que la tirarem endavant la llei, sense pactar-la, no ens fa cap falta"
"Cal buscar responsabilitats individuals, i no vaporoses (individuals=professors, un per un, elegits també a dit, per direccions fortes, al servei fidel i obedient del Conselleiro).

És a dir, deixem, (també els inspectors esclar, ja té gràcia) de ser funcionaris perquè de fet no hi haurà escola pròpiament pública: el govern delega, es treu de sobre totes les puces, i amenaça. En diuen "Autonomia de centres". Sona bé.

Sembla allò de Brecht: vingueren per aquells, pero jo... fins que vingueren per mi, també.

Lola

8:26 a. m.  
Blogger Jordi said...

Tots els països d'Europa pateixen una crisi educativa, però en molts aspectes crec que Catalunya és el pitjor lloc, per una sèrie de circumstàncies molt desgraciades. No he vist l'agora que dius, però pel que llegeixo de la premsa catalana i el que em va explicant la gent, tinc seriosos dubtes sobre que he de fer quan acabi la meva adscripció a l'extranger. El canvi de comunitat a nivell laboral ara per ara té avantatges molt clars, després d'aquesta llei de país pot ser una necessitat.

7:11 p. m.  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home