Avaluació

Llegeixo als diaris les notícies referents a la nova llei d’educació que segons els conseller Maragall serà una llei del país, cosa que fa pensar que el parlament de tant en tant promulga lleis per a d’altres països. Un punt fonamental de la nova llei és la insistència a l’avaluació. Teòricament està molt bé i per principi ningú no pot negar-se a l’avaluació dels docents com a la dels membres de qualsevol professió. Tanmateix, la qüestió tampoc és arribar i moldre. D’entrada sembla que aquesta avaluació no la faran els membres de l’actual cos d’inspectors sinó uns individus designats per a fer aquesta tasca, cosa que evidentment fa plantejar-nos la pregunta de per a què serveix el cos d’inspectors. A hores d’ara i a Catalunya, l’accés a la inspecció ha estat més obscur, al temps del franquisme hi havia oposicions però la democràcia va optar per la designació directa, però potser pel Departament encara no estan prou controlats. En tot cas, el cor del problema rau precisament aquí, ara per ara, tenint tan poc clar per a què serveix el nostre sistema educatiu i com a resultat de la campanya ideològica que des de fa anys fan els pedagogs, els consellers dels tirans del present, una avaluació en termes professionals, deslligada de tota pretensió de classificació ideológico-moral, és pràcticament una utopia. Això sense tenir en compte que la rendibilitat d’una bona part del treball que es fa a les aules no es deixa veure ni a curt ni tan sols a mig termini, però aquesta consideració és una mica rara, pròpia dels que encara aspirem a ensenyar alguna cosa.