Un país estrany

Llegeixo pel diari l’enquesta sobre el consum de productes culturals a Catalunya que presenta Salvador Cardús. Em sembla que són nous arguments per a concloure que això de la cultura catalana no té gaire futur, tot i que això podria ésser discutit. El mateix dia llegeixo a El Mundo les declaracions d’un Albert Boadella, del tot lliurat a la causa del constitucionalisme espanyolista. El seu to em sembla del tot sincer. Es lamenta del fet del fracàs complet de la causa institucional a Catalunya i afirma que ara per ara la independència és inevitable. Tot plegat sembla que aquest país és com molt raret, t’ho miris per on t’ho miris sempre resulta decebedor. O som un a gent especialment rebel i malcontenta o potser hauríem d’aprendre a mirar el país d’un altra manera. En tot cas, jo m’ho miraré encara des de més lluny perquè dedicaré la setmana vinent a voltar per Escòcia on ben segur no m’afectarà l’onada d’entusiasme nacional que es desbordarà si l’equip anglès es torna a proclamar campió del mon de Rugby el proper diumenge. Reprendré el dietari a finals d’octubre