Sobrerepresentació

Tot fa preveure que aquest any aniré més curt del temps del normal i voldria treure’m el vici de deixar de llegir les notícies sobre la política catalana i espanyola, però no me’n surto. Quasi cada dia acabo perdent uns minuts que, pel que acabes llegint sempre acaben resultant ser massa temps. Em cridà l’atenció l’afirmació repetida per enèsima vegada, amb motiu de la presentació del partit de Savater i Rosa Díez, de la seva pretensió de fer una llei per acabar amb la representació excessiva dels partits nacionalistes al parlament espanyol. Em sembla,que hi ha moltes coses opinables o discutibles, però les lleis de l’aritmètica no estan entre elles i des de la transició ha quedat establert que segurament són els partits nacionalistes els que tenen una representació més fidel al parlament espanyol d’acord al pes del seu electorat on hi ha una força infrarepresentada respecte al seu pes electoral real, IU, i dues forces clarament sobredimensionades que són els dos partits majoritaris. Probablement la proposta coherent fora la de prohibir la presentació a les eleccions d’aquesta mena de partits, que clarament és la idea de fons mantingudes pels seus autors i que de fet no resulta contradictòria dins del seu marc ideològic. És, però, preocupant que ningú no es queixi mai de la sobre representació d’aquests dos partits (més aviat hi ha gent que pensa que hauria de reforçar-se), potser per pors que no han estat superades i sobretot pel fet que la realitat de l’estat espanyol tampoc és ben bé la que alguns pensen que hauria de ser i la quantitat de gent que no es sent representada pels partits de govern sense ser majoritària, no és minoritària