Think

Think, l’altre llibre de Blackburn on he esmerçar algunes hores del meu oci estiuenc, és pot llegir de dues maneres. La primera com una introducció als problemes de la filosofia exposada de manera coherent i amena, arrelada a allò que l’autor sembla conèixer millor: la tradició moderna, Wittgenstein i la filosofia analítica. Des d’una altra perspectiva el llibre és una reivindicació de David Hume i del seu caràcter de maître à penser. Això que durant la seva lectura podia no passar de ser una impressió merament subjectiva queda del tot corroborat per la defensa de l’escepticisme moderat amb la que clou el llibre i d’alguna manera era també el resultat que varem treure de la nostra reflexió sobre Descartes. Tres són els elements humeans que mereixen ser a hores d’ara posats en primer terme:
1. La seva crítica il·lustrada a la religió possiblement el text més actual de tot el segle XVIII.
2. La seva actitud escèptica enfront la filosofia de la naturalesa del seu temps, en concret, de la ciència newtoniana. Una mirada ràpida sobre el panorama de la física del segle XX, no ens allunya gaire de la reflexió de Hume. El nostre coneixement del que pot significar un terme com electró té un contingut simbòlic no factual.
3. L’emotivisme moral; una perspectiva del tot rebutjable pels que aspiren a alguna cosa així com a una ètica normativa, però del tot enraonada per l’escèptic moderat que es conforma amb mirar d’obtenir una descripció fidel de com funciona el nostre raonament pràctic. L’ètica hauria de consistir així no tant en un exercici de raonament com a una educació del sentiment que no pot ser diferent d’una formació del caràcter. La fonamentació és en tot cas un exercici acadèmic, sense cap conseqüència d’importància.