Reflexions d'estiu (IV)

Tot i que, primer el prestigi de la cultura alemanya i després els prejudicis del nostre temps jugaren en contra seva, la filosofia de la historia de Hume té un valor indiscutible. Hume no parteix de l’apriori que la història ha de ser racional, ni tan sols que els homes són essencialment racionals i per això el fonament de la seva reflexió és allò que podríem anomenar les patologies de les funcions cognoscitives que no ens permeten mesurar de manera efectiva les nostres evidències. Hume no sols no és provincial, com assenyala la crítica més estereotipada, sinó que és del pocs pensadors que ha pensat amb cura el equilibri entre la diversitat i la uniformitat.