Reflexions d'estiu (II)

La meva activitat diguem-ne filosòfica d’aquest estiu ha estat més aviat migrada. Ha consistit fonamentalment en la lectura de dos llibrets de Simon Blackburn, actual professor a Oxford, que com recordà en una ocasió Manuel Cruz de manera perspicaç, és diferent de la Universitat de Barcelona. Els títols contundents dels llibres són Think i Truth i tots dos són una bona introducció als problemes més bàsics de la filosofia. El punt de partida del segon presenta amb lucidesa radical un fet sovint negligit pels professors de filosofia: les fronteres entre disciplines filosòfiques són útils, essencialment, per definir l’estructura burocràtica de les facultats de filosofia, però quan tractem de pensar de debò fan més nosa que servei. En aquest cas Blackburn comença fent palès que el tema de la veritat no és una abstracció teòrica. Què defineixo com veritat i com contrasto les meves evidències no és un afer estrictament privat sinó un fenomen que té unes conseqüències polítiques i socials que m’obliguen a donar compte. El desajustament del nostre temps, els problemes que fa sortir a la pràctica el “bon rollo” aparent del relativisme, només pot tenir solució a partir d’una discussió seria sobre el que val la noció de veritat. La filosofia no està a hores d’ara acabada però si bandejada o exiliada de la realitat, en la mesura en què tendeix a obviar això que sembla obvi però no ho és.