Madeleine

Si dilluns passat hi havia alguna divergència, avui la unanimitat a la portada de tots els diaris és absoluta: tots obren amb el retorn dels pares de Madeleine, la noia desapareguda a Portugal el mes del maig, a Anglaterra, ja no com a víctimes sinó com a principals sospitosos. El fet és comprensible perquè si les hipòtesis de la policia són certes, l’aixecada de camisa feta a l’opinió pública anglesa és monumental. La narració dels fets més probable és que es tracta d’un homicidi involuntari. Els pares van subministrar una sobredosi de somnífers per error i amb l’objectiu de mantenir-la dormida mentre sopaven. Després se’n van voler sortir tot fingint un segrest. No vull fer una categoria des d’un exemple, ni donar per cert uns fets que només són probables, però tot llegint aquesta història, em sembla que en un cert sentit és ben significativa i simptomàtica d’allò que suposa el problema de l’alcohol en aquest país. Una cultura on pràcticament ja no es concep la diversió sense el consum d’alcohol i el consum d’alcohol té com a finalitat exclusiva la intoxicació absoluta, quan més ràpid millor. És sorprenent però el contrast amb la mort del nen de Liverpool, fa uns dies. Allò va ser vist com simptomàtic d’un problema nacional, la mort de Madeleine serà finalment considerat, si les sospites de la policia son certes, l’acció aïllada d’uns pares desnaturalitzats tot i que fins llavors tothom els havia considerat com gent normal i exemplar.