Física i Hipocresia

Complint les meves tasques de tutor miro de consolar, o al menys demanar que s’ho prenguin amb calma alguns alumnes, acabats d’arribar i que ja tenen forces dubtes sobre el seu futur a Londres. La causa del seu malestar rau a l’assignatura de física. Els hi manquen fonaments i a hores d’ara aquest retard acompanyat del desafiament que suposa venir a cursar segon de batxillerat a Londres se’ls presenta com un desafiament gairebé insuperable. No puc negar que tenen essencialment raó i és un fet que el programa de física és molt exigent. Allò però que em posa de mala llet és l’actitud hipòcrita i la impostura de les autoritats educatives. Des de que vaig començar amb aquest negoci (el febrer farà vint anys) estic sentit que els continguts no són importants i que hem de fer altres coses. Tanmateix en tot aquest temps el conjunt de continguts teòrics que teòricament han de ser transmesos no ha disminuït en absolut (tot i que sí el número d’hores disponibles per fer-ho). En qualsevol cas, més enllà de l’adaptació al nou temps, no sé sí Blackburn té raó quan assenyala al seu llibre Think que hi ha una certa contradicció en demanar a uns joves que assimilin en un any, idees que alguns dels caps més clars de la humanitat van trigar tota una vida a veure-les clares.