Llengua

Repassant els dietaris des de fa tres anys confirmo el fet que cada cop em costa més escriure en català. Sense ser gaire wittgenstià em sembla difícil de discutir que el significat de les paraules és el seu ús i això explicaria perquè se m’està fent més difícil, una llengua que ara mateix estic vivint molt poc. No cal però entristir-se. Cada cop en soc més conscient que m’agrada ser un mètec. Fins i tot no és massa agosarat dir que l’estranyament és una condició de l’activitat filosòfica. D’altra banda, l’estranyament és recíproc. Ni em veig amb cor de res que sigui gaire interessant per a ningú, ni m’intressa gaire allò que m’arriba dels debats del país.