Igualitarisme

Durant la setmana que he estat viatjant per Irlanda la meva desconnexió ha estat absoluta. No he tingut per exemple la confirmació dels resultats de les municipals fins vuit dies després (tot i que, com tothom, fa temps que els sabia).No sé tampoc res per tant dels progressos fets pel nou president francès. Sembla clar que una de les coses que hom espera és un trencament amb la tradició neogaullista i una inclinació més neoliberal en termes econòmics. Curiosament alguns indicadors al mon anglosaxó fan pensar en una nova orientació dels esperits contra, si no el neo-liberalisme, si contra la conseqüència més important de les polítiques d’aquest signe: l’augment de la desigualtat entre rics i pobres. És probablement significatiu que en molt poc temps el Daily Telegraph i el Daily Mail hagin fet titulars contra l’augment de les desigualtats i l’excessiu augment de milionaris que contribueixen molt poc al país. Per fer-nos una idea seria alguna cosa així com si la Vanguardia i l’Abc es pronunciessin simultàniament per una pujada dels impostos amb finalitats redistributives. L’explicació d’aquest fet sembla clara en termes sociològics fins ara: els afectats per la neo-liberalització havien estat el que restava de les classes obreres. Cada cop més però al Regne Unit són les classes mitjanes, les lectores d’aquests diaris, les que es poden sentir més amenaçades. Allò que fa un temps era impossible, oferir assessorament legal des de Bombay per exemple, ara no presenta gaire dificultat i està començant a fer-se. Alain Blinder, ex-vicepresident de la reserva federal, calcula que entre trenta o quaranta milions de lloc de treball als EEUU podrien perdre’s per aquesta via. No tots es perdran, però els canvis poden ser significatius i en aquest països on el llicenciats amb prou penes passen dels mils euros, temibles.