6/09/2007

Els cliffs de Moher

Fa dos anys, quan vaig fer el meu primer viatge a Irlanda, vaig descriure els penya-segats de Moher amb una barreja de decepció, la gernació era important i el dia potser massa lluminós, però també amb admiració sincera per l’espectacle natural imponent d’uns penya-segats que s’estenen durant kilòmetres,entre els 100 i els 200 metres d’alçada. Dos anys després he tornat, fonamentalment perquè els veiessin els meus pares, i ara la decepció sobrepassa completament l’admiració. Les autoritats irlandeses competents, siguin les que siguin, han decidit arranjar el lloc amb resultats pèssims, tot i que res sorprenents en aquests casos. Així, on fins febrer d’aquest any només hi havia una planícia irregular que es podia fer servir de aparcament i un parell de barraquetes on es venien alguns souvenirs i quatre entrepans, ara hi ha un Parking de grans dimensions que ja no és gratuït, vuit euros, i un centre d’atenció al viatger amb tots els serveis escaients en aquest casos. Cal dir però que el centre ha estat bastit amb intel·ligència, i són unes instal·lacions soterranis, encaixades dins d’un turó, la qual cosa evita uns edificis que difícilment s’encabirien dins de l’horitzó circumdant. Malauradament la inspiració que aquí acompanyà els urbanitzadors, els abandonà després completament. Probablement als cliffs hi havia un problema de seguretat. Una bona part dels seus visitants no volia estalviar-se l’emoció de jeure pit per avall i treure el cap per un precipici de més de cent metres. D’altres s’estimaven més asseure-s’hi a la vora. Ara tot això ja és impossible; un mur de pedra ha estat aixecat tres o quatre més enfront del final del penya-segat. Ningú no pot atansar-s’hi però tampoc ningú pot gaudir d’una visió mínimament decent de l’espectacle de les onades colpejant la base del penya-segat. Els camins que fa dos anys et permetien seguir la línia dels penya-segats durant kilòmetres ara estan tancats i uns cartells en adverteixen que són propietat privada (No sé com està aquest tema a Irlanda, al Regne Unit la principal activitat de l’associació dels Walkers és l’obertura de batalles legals per mantenir el caràcter obert dels camins i senderis rurals). Els canvis han tingut una repercussió al paisatge humà. En comparació amb fa dos anys he vist molt menys joves i molts més autocars o,el que és el mateix, més jubilats. Un canvi d’orientació possiblement adient amb el que serà i ja comença a ser la realitat europea.

Etiquetes de comentaris: