Un diari rus

Llegeixo darrerament el llibre pòstum d’Anna Politkovskaya, traduït a l’anglès com A russian diary. Transmet una impressió de desolació, d’absoluta manca d’esperança. En comparació amb allò narrat per la periodista russa, els problemes polític que preocupen els catalans, britànics o francesos són gairebé puerils. Rússia no sembla tenir sortida. El final del llibre comenta les expectatives de futur de la federació, la més optimista preveu una pèrdua de sis milions d’habitants en deu anys, però no fora improbable que hi hagués una pèrdua de setze milions. Possiblement una petita millora fins i tot acceleraria aquest procés de desintegració, perquè les enquestes assenyalen clarament que la principal il·lusió dels russos és deixar el seu país. Les causes no presenten cap misteri: l’absoluta degradació i empobriment de les condicions de vida del poble rus. Putin ha significat un retorn a molts dels aspectes repressius del règim soviètic però al mateix temps ha impulsat la dissolució dels precaris instruments de benestar social que havia legat l’estat soviètic. La molt comentada al llibre retirada de l’exempció del pagament de medicaments per determinats sectors, pensionistes o veterans de les guerres txetxenes, no és gaire diferent d’una sentència de mort a mig termini per aquests sectors de població Politovskaya fou una persona humil que rarament utilitza la primera persona o expressa els seus sentiments personals tot i que com han provats els fets posteriors la seva vida estava clarament en perill. Si hi ha un protagonista del llibre aquest és Putin, l’home entorn del qual gira tota l’escena política russa i que des de la lectura d’aquest llibre és fàcil caracteritzar com el paradigma del cinisme polític. Potser, atès el seu poder, ara mateix l’individu més perillós del planeta. Enfront de Putin el no-res. L’oposició democràtica és un conglomerat de persones sense gaire capacitat d’organització, ni mitjans reals per arribar a un poble poc interessat en res diferent de la seva supervivència. El llibre de Politkovskaya és un text important no només per entendre Rússia sinó per entendre la nostra època: allò que pot resultar quan les normes més elementals del sentit comú i la prudència són substituïts per la lògica omnicomprensiva dels “ismes”.