Desarrelament

Hi ha un goig del desarrelament, com també és una realitat la “saudade” i els equivalents més o menys propers que es poden trobar a d’altres llengües. Imagino que això té alguna cosa a veure amb allò que romànticament es designava com el caràcter escindit de la naturalesa humana o, més contemporàniament, com tendència congènita a l’esquizofrenia. Necessàriament allò que en constitueix, simultàniament ens restringeix i ens limita, com li passava al colom de Kant.