San Jordi in the pub

Pla deia que el català és un animal que s’enyorava. Tanmateix ahir vaig tenia molt poc enyor del dia de Sant Jordi. Sí que ho vaig tenir de les persones que acostumava a veure aquest dia. Tot i que tampoc és pot dir que hagi perdut el contacte ni m’hagi sentit realment lluny d’elles. Vist des de fora, però tot el muntatge em sembla que té un cert punt de pretensiós i autojustificatori, una certa manifestació de la nostra dèria col·lectiva per creure els nostres propis mites ( tot i que certament hom no fa una nació des de la idea de servir la veritat i la virtut de la lucidesa). M’és difícil sentir nostàlgia per la gernació i l’atapeïment de la Rambla. Imagino que tot ve d’una certa ràbia per no haver nascut a un país on el dia del llibre fos qualsevol dia de l’any, però l’utopisme és una malaltia que hauria de curar-se amb els anys.