reflexions dominicals sense importància

Diumenge i del tot desvagat (no em plantejo sortir de Londres perquè aquesta tarda aniré al Barbican a sentir Cachao) mato el temps amb la lectura de la premsa barcelonina. Veig la petita polèmica desfermada entorn de les declaracions de Maragall (Pasqual). Em sembla que ho encerta l’anàlisi del Joan Oliver i que les declaracions signifiquen el final d’una estratègia molt fundada en la tradició del catalanisme polític i que a hores d’ara ja no té cap mena de sentit. Em fa més impressió però mirar (no cal llegir-se-la, ja me la sé) la notícia de l’obertura de la fira d’abril. Com que l’any passat vaig treballar un mica el tema de la immigració, vaig ocupar-me d’aquest fenomen i certament pertany al tipus de coses que no em fan sentir enyor del país. Fa cent anys teníem un partir lerrouxista, ara el lerrouxisme és transversal, pertany a tots els partits, com el “pijerio” i la incompetència.