Diplomàcia

Sovint trobo blogs animats per una ideologia propera al neoliberalisme, l’únic “isme” que encara manté una certa aparença de respectabilitat, on es considera diverses solucions per la qüestió de com retallar o disminuir la despesa pública. Amb el màxim esperit de col·laboració en voldria proposar una alternativa a les tòpiques propostes de disminució a la retallada dels serveis públics en Sanitat o Ensenyament: la supressió de tots el cossos diplomàtics. Aquesta idea ens la oferia precisament un diplomàtic britànic la setmana passada a la revista The New Statesman. Hi oferia fins a deu raons de les que la meva memòria només ha retingut dues que em semblen difícilment discutibles: en primer lloc, la manca de propòsit específic. Sembla clar que a hores d’ara és més funcional i fàcil per les diverses administracions el contacte directe, que un ministre francès truqui a l’italià per exemple, que no fer un rodeu absurd per les respectives ambaixades. El segon és la manca de preparació específica del diplomàtics, la preparació dels quals els impedeix sovint una comprensió cabal dels temes més importants a l’intercanvi entre estats. No cal dir res tampoc de la superfluïtat de moltes legacions en el context de la unió europea,ni de l’excessiva proliferació de missions diplomàtiques amb assumptes possibles massa improbables (l’exemple que avui discutíem al cafè era l’ambaixada espanyola a Jamaica, la qual increïblement existeix). Em sembla però que una supressió d’aquesta mena no es produirà mai; encara hi ha masses fills de bones famílies per col·locar!