Baron-Cohen

Sacha Baron-Cohen va universalitzar la seva fama l’any passat amb la pel·lícula Borat que pot definir-se com un exercici de provocació més o menys convincent, des del meu punt de vista no pas gaire, però d’indubtable èxit. El seu cosí, Simon Baron-Cohen, té una feina ben diferent, professor de psicopatologia del desenvolupament a Cambridge, però també participa del caire provocador que, potser, és una característica familiar. El fenomen estudiat per Baron-Cohen és l’autisme i allò que crida la seva atenció és la molt migrada incidència de l’autisme entre les noies. Amb alguna excepció l’autisme és una afecció pròpiament masculina. Baron-Cohen constata a més que als tests on normalment les dones tenen uns resultats superior als homes, els resultats dels autistes són especialment dolents, mentre que en aquells on els homes són superiors, els resultats dels autistes són també especialment bons. A partir d’aquí la seva tesi és que el cervells masculí i femení estan caracteritzats per posseir diferents menes d’intel·ligència: la dels homes més inclinada a l’abstracció i la sistematització, i la de les dones més inclinades a l’empatia. Des d’aquest punt de vista l’autisme seria un fenomen d’hipermasculinització, on s’aguditzen els trets propis del cervell mascle: l’extrema capacitat de concentració i la extrema indiferència envers l’altri. (un resultat que de manera menys científica crec que he sentit expressar a alguna dona). La justificació d’aquesta especialització sexual s’explica des de la història de la nostra evolució amb una reflexió semblant a la del llibre de Boss sobre l’evolució del desig sexual