Philosophical coaching i filosofia política

Quan al curs sobre Philosophical Coaching el professor ens demanà diverses definicions sobre la bona vida, sovint hom li exigia la matisació de per a qui? Si, per a un mateix o, en general, per a tothom. La resposta fou sempre que aquesta era una bona qüestió. Jo no estic pas tan segur. Almenys pel que puc recordar dels escrits on intervenia aquell que ell proposava com a model, Sòcrates, aquesta no hagués estat rebuda així. Més aviat als diàlegs platònic allò que es mostra sempre de molts diferents maneres és que aquesta distinció no té gaire mena de sentit. La contradicció de les propostes centrades en la revindicació d’aquesta saviesa precisament és que obliden que la filosofia no és contingentment política sinó que ho és d’una manera essencial. L’aspiració a una “felicitat” en un context abstracte no es tenen en compte els altres humans té poc d’humana. Potser és divina o, més probablement animal, però en cap cas humana.