La tercera hora de castellà

Parlo aquest Nadal passat amb un excompany de feina que ara viu a Catalunya; una persona de mentalitat anglosaxona i, per tant, pragmàtica. Surt el tema de la tercera hora de català i em confessa no entendre res de res. Des del seu punt de vista, allò que caldria fer fora donar a les direccions dels centres autonomia per fer allò que elles en consideressin convenients. Així mentre que la tercera hora de castellà , potser caldria a alguns barris determinats ( no gaires em penso perquè les veritables institucions educatives no desatenen gens el castellà) a d’altres caldria, pel contrari, un horari addicional de català. Haurien de ser els professionals amb un coneixement real dels alumnes i del mitjà on s’imparteix les classes els que prenguessin les decisions. En tot cas, allò que sembla lògic és que l’administració controlés les fites assolides per tal de garantir uns coneixements mínims, però preservant l’autonomia dels professionals. Tot el contrari de la nostra tradició molt inclinada a dictar normes però poc amant d’exigir resultats (“nostre” aquí podeu llegir-ho tant en clau catalanista com espanyolista, perquè en aquest sentit no soc capaç de veure diferència entre totes dues administracions) Tot plegat, sembla tant de sentit comú que és difícil de discutir. Possiblement però, hi ha per part del meu excompany un bon número de supòsits falsos, els més importants dels quals passa per pensar que la qüestió té alguna cosa a veure amb allò que haurien de saber els “nens”.