Ensenyament d'anglès a Catalunya

Llegeixo dissabte al diari la decisió ferma del Departament d’Ensenyament de promocionar l’anglès a les aules catalanes, per ser més competitius i també per compensar aquesta cosa del català que podria resultat empipadora al net del poeta Margall. La potenciació a més d’incloure més hores, no es diu d’on es restaran, passarà per fer determinades matèries en llengua anglesa. En això no som capdavanters, sinó que seguim el camí obert per altres comunitats com Andalusia o Madrid. Malauradament res del que llegia al diari, permetia pensar que ens estalviarem els problemes que han patit aquestes comunitats. D’entrada es tanca la via que semblaria més lògica, ja que no es podran contactar professors estrangers. Evidentment, el motiu real suposo que és no modificar l’estatut del funcionariat, però com això no es pot dir, s’addueix llavors que el professorat estranger significaria inestabilitat, cosa del tot falsa si es manté com a premissa l’obligació de pagar-los decentment. Per motius generacionals, suposo que els càrrecs d’ensenyament no deuen saber gaire anglès i menystenen les dificultats del propòsit. Seria una pena que es caiguessin en ridículs com els de la Junta d’Andalucia que volgué solucionar el problema pagant un curset de tres setmanes a Irlanda a un nombre elevadíssim de professors, diners gairebé malversats perquè tres setmanes no són ni de lluny prou. En tot cas a hores d’ara em sembla evident que el coneixement de l’anglès en ell mateix no et lliurà d’ésser provincià. És difícil pensar alguna cosa més provinciana que el text on Arcadi Espada afalagava el candidat principal de Ciutadans pel seu meravellós anglès d’ESADE .....