Sikhs

Dimecres passat vaig tenir l’oportunitat de visitar un temple Sikh, una gent de la que en realitat no sabia gaire cosa llevat del fet que provenen de l’India, concretament del Punjab, i de que sovint, i tràgicament en alguns casos, són confosos pel seu aspecte amb musulmans. El temple que vaig visitar és el més important que aquesta comunitat té a Londres i està situat al districte d’Hammersmith and Fulham, una mitja hora a peu del mercat de Portobello. El seu temple no té l’excel·lència arquitectònica del temple de Neasden, de fet és un antic local de l’exèrcit de salvació, que els sikhs van comprar i adequar per les seves finalitats. La decoració és molt senzilla. L’ornamentació és mínima al lloc fonamental d’adoració on només hi ha una mena de baldaquí, il·luminat per una filera de bombetes típicament orientals i semblants a les que utilitzem per Nadal. Dins del baldaquí hi ha espai per una persona seguda i pel seu contingut principal, el llibre on es recull les paraules dels gurus fundadors d’aquesta religió. La sortida havia estat promoguda pel meu seminari i consistí en una xerrada de presentació i després en un àpat compartit, consistint bàsicament de Dall, la sopa de llenties típica del subcontinent hindú. No hi ha clergat sikh (pensen que un clergat permanent és una invitació a la corrupció) i fórem atesos per membres voluntaris de la comunitat amb una cordialitat absoluta. De les grans religions, el sikhisme és la més moderna, segle XV de la nostra era, i potser la més raonable, ja que sembla fer més esment en els seus continguts ètics que no pas en dogmes metafísics, els quals no van gaire més enllà de la defensa d’un Déu únic i de la creença en la reencarnació ( la qual sospito és sistemàticament malentesa per les ments occidentals). Molt més decisiu sembla el seu compromís amb una concepció igualitarista. La seva principal diferència amb l’hinduisme és la seva aferrissada oposició al sistema de castes i contrastant amb l’Islam, la defensa de la igualtat entre gèneres. Segurament el seu origen és una mena de sincretisme entre les dos grans corrents religioses presents al continent hindú. El seu propòsit fonamental, reconèixer tota l’humanitat com una, és segurament el precepte ètic més necessari pel nostre avenir. Quan hom plantejà al final de la segona guerra mundial fer una religió sincrètica de validesa universal, en comptes d’una declaració de drets humans, el resultat, si s’hagués dut a terme, hagués estat probablement més a prop del sikhisme que de qualsevol altre religió. Cosa que no hagués estat cap garantia d’èxit, perquè el plantejament modern és realment més anti-religiós que no pas anti-cristà.