lluita de civilitzacions

Passo la tarda al Barbican on es fa una conferència dedicada al treball d’Heinryk Ross, del qual ja vaig parlar el mes passat. El centre de l’acte és la presència d’Helen Aronson, una de les 880 supervivents del Gettho de Lodz, la qual, com Heinrick salvà la seva vida perquè formà part de l’escamot deixat enrere després de la liquidació del Gettho per fer tasques de neteja i recuperació de tot el que fos aprofitable. Fa precisament deu anys que vaig veure a la ciutat alemanya de Tübingen un supervivent, en aquest cas, dels camps de concentració. Ja no és possible que tingui gaire més oportunitats de sentir comptar en viu les experiències dels que resten, tots ells d’edat molt avançada. En un moment de l’acte vaig recordar el reportatge emès el dilluns per Channel 4, sobre la importància creixent del fonamentalisme islàmic al Regne Unit. Entre la quantitat de disbarats que vaig poder sentir, no va faltar pas la negació de l’Holocaust, repetida moltes vegades al programa amb un entusiasme digne d’una causa més noble. Confrontats al fet que previsiblement en quinze anys com a molt, gent com l’Helen hauran passat avall no sembla inoportú preguntar-se si aquesta gent, els fanàtics islamistes, podrien guanyar. Mancat d’una filosofia de la història potent, d’aquestes que et convencen del triomf necessari de la raó, no es pot negar que aquesta possibilitat existeix. Si és probable no ho jutjaré, perquè crec que la prudència mínima exigible a un ser més o menys racional és del tot incompatible amb la futurologia. Íntimament però he de confessar un certa por, no tant perquè ells poguessin guanyar, sinó perquè nosaltres som molt capaços de perdre.