La comunicació, té futur?

Contrasto la reflexió reflectida en el bloc d’ahir sobre l’obra de Lasch amb la gran quantitat d’esperança suscitada pels blogs com elements de renovació de l’esperit i el debat democràtic. Recordareu que per Lasch la decadència de la democràcia venia suscitada per l’absència dels tercers llocs on ciutadans de diferents mentalitats es veien obligats a intercanviar els seus punts de vista. La desaparició d’aquests llocs s’havia esdevingut al mateix temps que la conversió de la premsa en un mitjà purament publicitari. Preferiria equivocar-me però em sembla que malauradament els blocs no acaben de ser una alternativa. El seu fracàs està segurament en el seu èxit. L’opcionalitat és massa gran com per estalviar-se la temptació de llegir només allò que ja sé que em convencerà, perquè comparteix o es recolza en els meus prejudicis. Per què fossin efectius caldria un canvi cultural que no veig com poden ajudar a possibilitar. De totes maneres ja que tampoc he cregut gaire que escriure valgui per gaire res, tampoc no em faré creus pel meu escepticisme envers els blocs. Això si, ho deixaré estar per uns dies mentre compleixo els deures amb la tradició, retrobo vells amics i conec d’una vegada, que ja en tinc ganes, el Marc i la Júlia