11/16/2006

Descartes

Malgrat la meva aposta, molt efectiva fins i tot en termes vitals, per la primera meditació. Cada cop em sembla més clar que la tercera meditació es la veritablement important i que no només Descartes no deixà d’ésser cartesià, sinó que és quan ho comença a ser de debò. Una racionalitat sense obertura possible a un altre, sense capacitat dialògica, no és racionalitat. Tanmateix aquí és també on es fan més paleses les limitacions de Descartes, incapaç de pensar la transcendència més enllà del marc de la seva religió.

Etiquetes de comentaris: ,