606

El 606 és un dels llocs amb millor reputació de la nit londinenca. Dissabte passat el vaig conèixer amb un grup de l’institut en una iniciativa d’una de les professores de llengua anglesa, Noor. A diferència dels clubs de jazz que havia freqüentat a Barcelona, el 606 funciona alhora com a restaurant. L’entrada inclou l’àpat i la música. Esta situat a Chelsea prop del camp de futbol i del riu en un local que degué ésser abans alguna mena de magatzem. No té especial pretensions a l’àmbit del disseny però l’ambient és agradable, el menjar correcte i el preu, unes quaranta lliures, molt raonable en aquesta ciutat. Es pot sentir a més molt música perquè usualment hi ha tres “sets”, la qual cosa garanteix tres hores de música. Ben bé varem passar la nit, perquè entrarem cap a les vuit i sortirem gairebé a les dues. Òbviament, allò més important en aquest casos és però la música i dissabte no va fallar. Va actuar Gilad Atzmon un saxofonista i clarinetista d’origen àrab que es va mostrar com un excel·lent instrumentista per la seva potència i sentit del ritme. La seva música pren com a punt de partida el jazz més Standard per dur-lo amb una fusió amb música d’arrels clarament àrabs. A diferència de l’ambient estrictament apolític dels clubs de jazz catalans, Gillad no se’n va estar de fer referències al problema de l’Orient Mitjà des d’una perspectiva molt crítica amb els governs anglosaxons animat pel fet de la presència d’alguns turistes americans, un dels qual va revelar, mostrant la seva placa, que quan no fa de turista, fa de policia. Hi hagué diversitat d’opinions sobre les seves reflexions polítiques, a aquesta ciutat no hi ha una coincidència tan estesa en contra de l’estat d’Israel com a l’estat espanyol, però si hi hagué una unanimitat en els aplaudiments i la valoració positiva del seu treball musical.