Escepticisme
In all the incidents of life we ought to preserve our scepticism, aquesta és la conclusió final del Tractat de la Naturalesa humana i el legat més plausible que ens ha donat la seva reflexió Una mena de saviesa que la filosofia moderna ofereix i que es troba disseminada a diferent llocs de l’experiència de la filosofia occidental, encara que allò que al capdavall hagi resultat més definitori de la seva imatge hagin estat les concepcions més dogmàtiques. Recuperar i tractar de definir una línia de pensament providencialista és defensar una certa dignitat de la modernitat que ens assenyala que no tot ha estat un error i que no és cert que des de Descartes els conceptes de filosofia i saviesa hagin esdevingut antònims. L’altre motiu fonamental de desenfocament quan considerem la filosofia de Hume és el tractament que se li dóna a la seva reflexió sobre la religió. Des del optimisme neo-kantià que donava la qüestió de la religió per clausurada la filosofia de Hume queda reduït a un exercici epistemològic que com tots els d’aquesta mena no tenen gaire sentit per ell sols. Tanmateix aquest optimisme estava del tot mancat de fonament i no sols les circumstàncies del moment sinó les reflexions més valuoses del segle passat ens segueixen mostrant que el tema de la relació amb la religió és crucial, la filosofia només es desenvolupa enfront de la lluita contra el mite. Això ens dona la possibilitat d’entendre la filosofia de Hume des del seu propòsit principal: la lluita contra el fanatisme religiós, des d’un punt de vista que no cerca cap compromís entre Atenes i Jerusalem, perquè no hi ha res a Jerusalem en si mateix que el faci superior (una altre cosa es podria dir d’alguna de les veritats ètiques presents al cristianisme, però d’això els filòsofs no n’acostumen a parlar)
Etiquetes de comentaris: Escepticisme, Filosofia, Hume, Religió
posted by Jordi at 15:05:00
1 Comments:
La qüestió de fons és, en la fórmula de Rosen, com convé articular una defensa modesta de la raó per tal que aquesta defensa sigui robusta; o, si es vol, quina és la sort que li espera al projecte il·lustrat quan ha estat minat des de dins pels seus propis hereus. Sobre aquesta segona formulació: com comentes en un altre lloc referent a Casillas i els catalans, cal reconèixer que la feblesa és "nostra" i que el problema és de civilització. La tragèdia, o la paradoxa, resulta ser aleshores que els qui pensaven estar defensant la raonabilitat contra les ombres del fanatisme poden haver contribuït a desacreditar la raó (a causa d'haver articulat la seva posició en uns termes que fàcilment es poden popularitzar en forma de pensaments dèbils de tota mena) de tal manera que han preparat, sense voler, el ressorgiment del mateix enemic que volien combatre... No seria just, però, que aquesta fos la meva darrera paraula: de nou, estaria imputant a l'"altre" (en aquest cas Hume, o qui sigui) la "nostra" pròpia feblesa. Al capdavall, a la il·lustració li cal sempre tornar a guanyar la seva posició enfront els seus rivals. I, per cert, no em refereixo al gremi dels professors de filosofia -es tracta, més aviat, d'un deure de civilització que concerneix a tots els ciutadans.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home