Common decency

La noció de common decency mai no va ser teoritzada gaire per Orwell. Però com ens mostra Michea si que dóna prou elements per fer una caracterització mínima,en concret tres:
- És un sentiment intuïtiu i fins i tot emocional d’allò que no pots fer si vols pensar-te a tu mateix com a humà.
- A la nostra cultura aquestes normes són presentades des d’un arrelament històric concret, fonamentalment el cristianisme i la moral preconitzada des de la revolució francesa, però poden trobar fonament a quasi totes les grans cultures.
- Tot i ser accessible als membres de qualsevol classe social és d’alguna manera pròpia de les gents comunes i ordinàries.
La “common decency” consisteix essencialment a refusar que el fi justifiqui els mitjans. Des del punt de vista d’un intel·lectual ordinari és clar que aquesta mena de plantejaments resulten pobres i depriments. No tinc tan clar que aquesta sigui però l’opció que s’escau als filòsofs, els quals quan parlen de moral de manera seria, com deia Kant, no poden permetre’s el luxe d’inventar res.