El Museu Freud

Hampstead és a hores d’ara un dels barris més atractius de Londres. Al segle XVIII era encara un lloc eminentment rural, com palesen alguns dels quadres de Constable exposats a la Tate Gallery i ara encara està prou lluny del centre de la ciutat com per mantenir una personalitat pròpia. El seu parc central és potser el millor de la capital i una dels que posseeix racons més feréstecs. Hampstead és el lloc on va passar Sigmund Freud el darrer any la seva vida, des de finals de setembre del 38 fins a començaments de setembre del 39, quan va morir. La casa que fou seva és ara la seu d’un museu dedicat a la seva memòria. El carrer, Maresfield Gardens, és un lloc tranquil on pràcticament només hi ha cases unifamiliars que des de fora s’imaginen confortables i elegants, com, de fet, era la casa de Freud. Freud arribà a Londres malalt i amb una edat massa avançada com per poder parlar, sense fer un acudit macabre, de començar una nova vida. La seva estada hagué de consistir essencialment en una llarga agonia marcada per la nostàlgia de la seva llar vienesa on va viure més de cinquanta anys i va haver de marxar per la força. Benauradament no només ell, sinó tota la seva família directe va poder fugir de l’Austria nazi, no així les seves germanes que moriren a diferents camps de concentració, i això degué ser un consol fonamental. Els seu fill, arquitecte, feu una remodelació de la que cal destacar l’eixida (terme que utilitzo per traduir allò que els anglesos anomenen conservatory), molt lluminosa i totalment projectada sobre el jardí. Dins de la casa hi ha una part de la col·lecció d’objectes arqueològics de Freud ( moltes de les explicacions insisteixen en l’estret lligam entre arqueologia i psicoanàlisi), una molt bona part de la seva biblioteca, en la què no hi havia gairebé llibres de psicologia i un dels artefactes més mítics del segle XX: el famós divan on els seus pacients es dedicaven a la lliure associació d’idees. Pel contrari el menjador és del tot convencional i fins i són presents algunes imatges alpines com sembla obligat en una llar germànica. L’exposició del pis superior està centrada a la figura de la seva filla Anna, important psicoanalista, que va viure a la casa fins a la seva mort. La botiga del museu ofereix l’oportunitat, única pel que jo sé, de comprar un peluix de Freud o unes sabatilles que tenen la forma del seu rostre.