Una altra derrota anglesa

Finalment les altes esferes ja han decidit qui serà el nostre director l’any vinent i com era d’esperar, llevat del més aferrissats creients al sentit comú de l’administració, ha estat Santi, el candidat recolzat per l’actual equip directiu, qui ha estat escollit. Les raons adduïdes semblen ser una valoració més positiva del seu projecte i que s’ha considerat més representativa la votació del Consell escolar que no pas la del claustre, perquè en el Consell hi són representats tots els estaments. La segona és una afirmació difícilment compartible si considerem les circumstàncies que van envoltar aquesta votació: el nomenament estrambòtic de l’equip directiu vigent, el refús dels representants dels professors a actuar-ne com a tals i sobretot el fet que més de la meitat de les places del consell escolar estaven absents o sense cobrir. Tot això no té però gaire importància, perquè el primer argument és suficient i s’hagués pogut mantenir, encara que la votació del Consell Escolar s’hagués produït en un sentit contrari. La legislació és clara i és evident que la votació té només un sentit consultiu. Més enllà de consideracions de caràcter personal, que aniré fent els propers dies, es evident que sembla lògic plantejar-se la validesa d’un sistema, que evidentment no respon a una lògica democràtica, però tampoc respon a un plantejament professional-gerencial, sinó que es queda en una terra de ningú que acaba provocant conflictes inútils i deixa insatisfet a gairebé tothom. Un sistema a més pervers, perquè la manca d’un criteri definitiu (ja sigui el recolzament del claustre o un examen rigorós de la trajectòria professional) deixa l’equip directiu en una relació de total dependència amb l’administració