Anglaterra 4-Alemanya 2

Un article de The Independent explicava ahir que la policia britànica té prevista una operació de força envergadura preveient un augment de la violència domèstica, ocasionat pel proper mundial de futbol. El motiu de la inquietud policial és la gran sensació d’eufòria viscuda pels anglesos enfront del mundial i la possibilitat que, com qualsevol càlcul realista deixa esperar, la realitat estigui molt per sota de les expectatives. La policia té por que en aquestes circumstàncies de desencís, siguin els membres més febles de les famílies qui acabin patint les conseqüències de la decepció. Els càlculs de les autoritats britàniques no són forassenyats, perquè realment l’interès despertat pel mundial és molt gran. El fet que aquest estiu farà 40 anys de l’únic victòria britànica en un mundial contribueix a aquesta eufòria. Tothom pensa que 40 anys de perdre en són prous. Però em sembla que el fet decisiu és que el mundial es jugui a Alemanya. La il·lusió dels anglesos fora molt menor si es jugués a qualsevol altre país europeu, però vèncer als alemanys té per ells un atractiu especial; activa unes reminiscències que estimulen el seu orgull nacional. Les possibilitats reals no són nul·les, però hom hauria potser de pensar que quaranta anys de derrota no són pas casualitat. Certament, els anglesos tindran una defensa competent i posseeixen dos dels millors migcampistes del planeta, Lampard i Gerrard, però la seva línia davantera té molt poca cosa, especialment si es confirma la baixa de Rooney, gairebé segura. De fet, si considerem que la darrera Eurocopa la va guanyar Grècia, qualsevol cosa és possible, llevat potser que la selecció espanyola faci un paper mig decent. De fet, a les apostes dels diaris britànics el nom d’Espanya apareix només com a candidata pel paper de la selecció més decebedora. Suposo que des de Madrid, s’haurà posat en marxa la campanya mediàtica habitual, però aquest cop ni els espanyolistes més radicals poden enganyar-se gaire a si mateixos. Eleccions com la de Raúl són les marquen una trajectòria.