Ulzana's raid

La filmoteca londinenca, aka NFT, està fent un cicle que permet revisar alguns títols cabdals del western. Tot i que no tingui gaire temps i que la major part són títols que conec molt bé, ahir vaig arribar-me a la vora del Thames per reveure un film que feia temps que no havia vist, Ulzana’s raid de Robert Aldrich, una pel·lícula per la que tinc una especial predilecció, ja que des del meu punt de vista és l’últim dels grans westerns fets pels directors més o menys formats a l’època del Hollywood clàssic (després vingué Unforgiven que també serà exhibida en el cicle, però aquesta crec que ja és un altre història). La visió no em va decebre gens, tot i que la còpia no era molt bona com ja ens va avisar un treballador del NFT abans de la projecció. No va dir però que la copia tampoc estava sencera. Faltava com a mínim una escena, des del meu punt de vista fonamental, la que ens mostra al començament de la pel·lícula el capità de la guarnició explicant que no vol jugar-se el seu possible futur polític quan li queden pocs dies d’estar al campament i persuadeix a l’oficial en cap, que sigui un jove i inexpert tinent qui assumeixi la missió de reduir Ulzana. L’escena és fonamental perquè estableix un lligam directe entre la corrupció institucional i la més aviat catastròfica campanya endegada pel benintencionat però del tot equivocant tinent. Ulzana’s raid és una pel·lícula amarga, molt crítica envers la institució militar, però sense caure a l’estúpida glorificació de l’indi que caracteritzà algunes pel·lícules dels setanta. Les accions d’indis i blancs són explicades, sense ser justificades. La brutalitat india és conseqüència d’una visió del món i del tracte degradant imposat pels blancs colonitzadors, els quals tenen al capdavall unes creences no menys il·lusòries, recordi’s l’oració d’agraïment feta pel personatge de R. G. Amstrong abans de caure en el parany posat pels apatxes, i molt més difícils de fer concordar amb la realitat que estan vivint. El full de presentació feia un paral·lel entre la història d’Aldrich i Moby Dick. No hi havia pensat mai, però esta ben trobat. El desert d’Arizona substitueix el mar, però els personatges es veuen igualment abocats a una erràtic peregrinar per un paisatge metafísic on les forces humanes resulten del tot insuficients i limitades. Com altes pel·lícules de l’oest, Ulzana’s raid, és una bildungsroman centrada en la trajectòria d’un tinent que creu que hom pot ser bon cristià i bon soldat i que per aprendre el seu ofici haurà de qüestionar totes les creences rebudes. Al seu costat, sobresurt el personatge del seu explorador, interpretat per Burt Lancaster en el moment en que la seva dimensió com a actor era prou per salvar per si sola una pel·lícula. No és aquest el cas, però costa imaginar-se el film d’Aldrich sense la seva figura cansada i escèptica encarnant un personatge situat a la perifèria del mon blanc i de l’indi, treballant a l’exèrcit americà però vivint amb una india al marge de la religió dels blancs.