Jerga

Abans d’ahir a l’Institut vaig tenir accés a una sentència tan poderosa que vull reproduir-la perquè crec que mereix la immortalitat encara que sigui la petita immortalitat que pot donar aquest bloc. El context és una de les classes de castellà impartida pel meu amic Albert Aparici a tercer d’ESO. L’exercici construir frases amb diverses paraules, entre les qual hi és el mot “jerga”. La solució senzilla i contundent és la següent: Anoche me fui de jerga con mis amigos. Sense dubte un senyal de l’explosió precoç d’un talent literari.