Desordre

A la tornada de Barcelona, vaig agafar de la Gran Via un llibre de l’obra completa de Pla per tenir alguna cosa per llegir, quan en tingués ganes de reprendre el meu contacte amb la llengua catalana. Em vaig endur un dels que encara no coneixia, Prosperitat i rauxa de Catalunya. Ahir al vespre mentre desfeia la maleta i cercava un lloc a algun prestatge per desar-ho, vaig trobar, obrint-lo a l’atzar, una sentència que es va fer ràpidament amb la meva atenció: Segons Pla, el català és un ésser condemnat a viure en el més absolut desordre. Pla no parlava en aquest text de política, sinó de la història de la normalització ortogràfica i gramatical del català, la qual no fou desitjada tan unànimement com alguns llibres de text deixen entendre. De fet, hi havia llavors gent que refusaven qualsevol tipus d’homogeneïtzació, per fer palès el nostre tarannà liberal i llibertari. Ell, ja ho hem dit, no pensava a la política, però jo no vaig poder deixar de fer-ho.